PAISATGES AGRARIS DE CATALUNYA

 

  • Llegeix aquesta introducció i després fes les activitats que trobaràs a les fitxes 1 i 2, corresponents als apartats 2, 3, 4 i 5 d'aquesta pàgina :

1. INTRODUCCIÓ

Els paisatges agraris de Catalunya són força diversos i han estat condicionats per factors humans i també per factors físics: relleu, clima i proximitat de l'aigua.

Des de l'època romana , les propietats agràries a Catalunya han estat de mides mitjanes, i a l'edat mitjana es van anar estructurant al voltant de la masia. Des del segle XVIII s'ha tendit a l'especialització. Especialització que s'ha anat accentuat els últims cinquanta anys degut a la mecanització.

Actualment el pes de les activitats agràries en l’economia catalana és cada vegada menor. Dintre del sector primari, predomina la ramaderia, amb un 60% , aproximadament, del valor de tota la producció final agrària. En els darrers temps, la modernització de l’activitat agrícola i ramadera ha comportat millores en el sector.

 

2. LA CATALUNYA SECA I LA CATALUNYA HUMIDA

 


MAPA DE COMARQUES/ MAPA DE RELLEU

3. ELS PAISATGES AGRARIS DE CATALUNYA

3.1.ELS PAISATGES AGRARIS DE LA CATALUNYA HUMIDA

La Catalunya humida correspon a aquelles zones que reben més de 600 mm de pluja anual. Comprèn el Pirineu, el Prepirineu, i les zones d'alta i mitjana muntanya. Hi trobem una important presència de zones boscoses i prats, i a les valls molts conreus . Les espècies que s'hi conreen no necessiten que se les regui artificialment, tot i que sovint s'utilitza el reg per aspersió, per obtenir més rendiment. Hi podem trobar camps tancats ( bocage ).

 

3.2 ELS PAISATGES AGRARIS DE LA CATALUNYA SECA

Podem dir que el riu Llobregat i el seu afluent Cardener fan de línia divisòria entre la Catalunya seca (sud) i la humida (nord).

A la Catalunya seca hi distingim 2 zones:

La franja litoral: LA pluvositat escasa.El relleu és pla o amb escassos pendents. Majoritariament hi predominen els conreus de secà, però també hi ha zones on hi ha conreus de regadiu que aprofiten l’aigua dels canals o de pous. Dins d'aquesta franja hi ha les zones de l’Empordà, el Maresme, el Delta de l’Ebre i el Baix Llobregat. Darrerament s'na incorporat al paisatge agrari català el conreu de girrasols i de flors i plantes ornamentals. Aquestes últimes s'han desenvolupat a l'àrea del Maresme, i donen lloc a un paisatge ple d'hivernacles.

Perl que fa a hortes de regadiu els espais més amplis els trobem al Delta de l'Ebre , on es cultiva l'arròs.

 

Les terres de l’interior: El clima és sec i extrem: els estius són càlids i els hiverns rigorosos. El paisatge tradicional és el de l’agricultura de secà, amb cereals, vinya, olivera i fruita seca. S'hi han realitzat obres de canalització de l’aigua de l’Ebre, del Segre i d’altres afluents. La canalització de l'Ebre ha permés la creació de grans àrees de regadiu, on hi predominen els arbres fruiters. El paisatge característic és el de Lleida.

A la zona del baix Segre, beneficiada per la construcció de canals de regatge hi trobem també hortes de regadiu.

4. LOCALITZACIÓ DELS PRINCIPALS PAISATGES

  • Obre la fitxa de treball 2 i situa les imatges dels paisatges en el lloc corresponent del mapa.

5. CONSEQÜÈNCIES DEL CANVI CLIMÀTIC

  • Llegeix aquesta notícia sobre algunes de les conseqüències que tindrà per a Catalunya el canvi climàtic, i respon les preguntes de la fitxa 1.

NOTÍCIA: Cap una Catalunya de secà