|
PAISATGES
AGRARIS DE CATALUNYA
|
|
|
|
|
- Llegeix
aquesta introducció i després fes les activitats que
trobaràs a les fitxes 1 i 2, corresponents als apartats 2,
3, 4 i 5 d'aquesta pàgina :
1.
INTRODUCCIÓ
Els
paisatges agraris de Catalunya són força diversos i han
estat condicionats per factors humans i també per factors
físics: relleu, clima i proximitat de l'aigua.
Des
de l'època romana , les propietats agràries a Catalunya han
estat de mides mitjanes, i a l'edat mitjana es van anar
estructurant al voltant de la masia. Des del segle XVIII
s'ha tendit a l'especialització. Especialització que s'ha
anat accentuat els últims cinquanta anys degut a la
mecanització.
Actualment
el pes de les activitats agràries en l’economia catalana és
cada vegada menor. Dintre del sector primari, predomina la
ramaderia, amb un 60% , aproximadament, del valor de tota la
producció final agrària. En els darrers temps, la
modernització de l’activitat agrícola i ramadera ha
comportat millores en el sector.
|
2.
LA CATALUNYA SECA I LA CATALUNYA HUMIDA
MAPA DE COMARQUES/ MAPA DE RELLEU
|
3.
ELS PAISATGES AGRARIS DE CATALUNYA
3.1.ELS
PAISATGES AGRARIS DE LA CATALUNYA HUMIDA
La
Catalunya humida correspon a aquelles zones que reben més de
600 mm de pluja anual. Comprèn el Pirineu, el Prepirineu, i
les zones d'alta i mitjana muntanya. Hi trobem una important
presència de zones boscoses i prats, i a les valls molts
conreus . Les espècies que s'hi conreen no necessiten que se
les regui artificialment, tot i que sovint s'utilitza el reg
per aspersió, per obtenir més rendiment. Hi podem trobar
camps tancats ( bocage ).
|
|
|
|
3.2
ELS PAISATGES AGRARIS DE LA CATALUNYA SECA
Podem
dir que el riu Llobregat i el seu afluent Cardener fan de
línia divisòria entre la Catalunya seca (sud) i la humida (nord).
A
la Catalunya seca hi distingim 2 zones:
La
franja litoral: LA pluvositat escasa.El relleu és
pla o amb escassos pendents. Majoritariament hi predominen
els conreus de secà, però també hi ha zones on hi ha conreus
de regadiu que aprofiten l’aigua dels canals o de pous. Dins
d'aquesta franja hi ha les zones de l’Empordà, el Maresme,
el Delta de l’Ebre i el Baix Llobregat. Darrerament s'na
incorporat al paisatge agrari català el conreu de girrasols
i de flors i plantes ornamentals. Aquestes últimes s'han
desenvolupat a l'àrea del Maresme, i donen lloc a un
paisatge ple d'hivernacles.
Perl
que fa a hortes de regadiu els espais més amplis els trobem
al Delta de l'Ebre , on es cultiva l'arròs.
|
|
|
|
Les
terres de l’interior: El
clima és sec i extrem: els estius són càlids i els hiverns
rigorosos. El paisatge tradicional és el de l’agricultura de
secà, amb cereals, vinya, olivera i fruita seca. S'hi han
realitzat obres de canalització de l’aigua de l’Ebre, del
Segre i d’altres afluents. La canalització de l'Ebre ha
permés la creació de grans àrees de regadiu, on hi
predominen els arbres fruiters. El paisatge característic és
el de Lleida.
A
la zona del baix Segre, beneficiada per la construcció de
canals de regatge hi trobem també hortes de regadiu.
|
|
|
|
4.
LOCALITZACIÓ DELS PRINCIPALS PAISATGES
- Obre
la fitxa de treball 2 i situa les imatges dels paisatges
en el lloc corresponent del mapa.
|
5.
CONSEQÜÈNCIES DEL CANVI CLIMÀTIC
- Llegeix
aquesta notícia sobre algunes de les conseqüències que
tindrà per a Catalunya el canvi climàtic, i respon les
preguntes de la fitxa 1.
NOTÍCIA: Cap una Catalunya de secà
|