LA RAMADERIA AL MÓN

1. LA RAMADERIA TRADICIONAL

La ramaderia tradicional normalment es combina amb l’agricultura, ja que el bestiar serveix per a produir adobs. L’agricultor té petits ramats d’ovelles o cabres, conills i aviram (gallines, indiots, ànneres, coloms), etc que li proporcionen llet, carn, ous, llana... El ramat s’alimenta del rostoll dels guarets i dels cultius una vegada segats i altres restes, o ocasionalment pastura al bosc i muntanyes properes, i a canvi proporciona fems necessaris per adobar la terra.

En zones molt seques el que hi ha és ramaderia de subsistència.

Es dóna en regions intertropicals i en algunes zones mediterrànies.

2. RAMADERIA COMERCIAL

És un tipus d’especialització ramadera, dirigida al mercat. N’hi ha de dos tipus: Intensiva i extensiva.

2.1  Ramaderia intensiva

És la practicada a explotacions molt especialitzades, a les quals es destina molt de capital en inversions, instal.lacions i aliments per al bestiar. El resultat és tenir molts d’exemplars en espais reduïts. La ramaderia intensiva es destina sobretot al bestiar boví, per a l’obtenció de carn i llet, porcí i a l’avicultura. L’alimentació és a base de farratges i de pinsos. Sovint, per treure’n major rendibilitat es limita la mobilitat dels animals i se’ls engreixa artificialment, per treure’n el màxim de pes amb el menor temps possible ( estabulació o semiestabulació ), per la qual cosa la carn que se n’obté és de menor qualitat.

La ramaderia intensiva es practica sobretot a Europa, l’est dels Estats Units i l’est d’Àsia.

2.2 Ramaderia extensiva

Es practica a llocs que disposen de molts de terrenys de pastura. Aquestes grans extensions poden alimentar ramats molt nombrosos. Per aquest tipus de ramaderia cal poca mà d’obra, perquè el bestiar no està estabulat com en la intensiva.

La ramaderia extensiva destaca a nivell mundial a:

Bovina:  Oest dels Estats Units i Pampa Argentina,

Ovina:  Patagònia, Austràlia i Sudàfrica.

A la franja mediterrània i altres llocs del món es practica encara un tipus de ramaderia extensiva en petita escala, sobretot ovina i cabrú, a nivell familiar, en una situació cada vegada més difícil per competir amb la ramaderia a gran escala .

3. Ramaderia nòmada i transhumant

A zones molt seques del desert i alta muntanya on hi ha molt poca agricultura es practica encara la ramaderia nòmada de subsistència. Es tracta de petites comunitats de base familiar que es van desplaçant a la recerca de pastures. Avui en dia és una pràctica residual. Una variant de la ramaderia nòmada és la ramaderia transhumant, que en temps antics es practicava gairebé a tot el món. Consisteix en desplaçar-se a la muntanya a la recerca de les pastures d’estiu (estivades), quan no hi ha herba verda al pla i a la tardor es fa el moviment a la inversa i es torna a les pastures d’hivern. Moltes carreteres actuals tenen el seu origen en aquests camins de transhumància.

Fonts:

https://atalaia2013.files.wordpress.com/2015/09/t3-tasca-2-el-sector-primari.pdf

http://sociapostol3.blogspot.com/2016/11/t6-la-ganaderia.html