TEXT:
L'ACTUAL MODEL DE PRODUCCIÓ D'ALIMENTS I LA SEVA RELACIÓ
AMB EL PETROLI
La principal característica de l'actual model de producció
d'aliments és que l'agricultura ha deixat d'estar en mans de
pagesos i agricultors per passar a estar controlada per grans empreses
transnacionals. Aquestes, han convertit la producció d'aliments
en un procés industrial i han transformat els aliments en mercaderies
financeres amb les que especular i enriquir-se desmesuradament.
- Com
hem arribat a aquesta situació ?
Després de diversos segles sense grans modificacions en l'agricultura
i la ramaderia, entre els anys 40 i 60 va començar l'anomenada
Revolució Verda, que va transformar definitivament l'agricultura
a gran part del món. La Revolució Verda tenia com a objectiu
principal augmentar el rendiment de les produccions agrícoles,
és a dir, intensificar la producció - produir més
quantitat d'aliments en la mateixa superfície. La Revolució
Verda significa l'entrada de l'agricultura en el model industrial, i
es caracteritza pels següents elements:
- Introducció
de maquinària agrícola a gran escala.
- Ús
de grans quantitats de fertilitzants i pesticides.
- Ús
de llavors millorades de propietat privada.
-
Millora i mecanització dels sistemes de rec.
-
La Revolució Verda significa l'entrada del petroli al món
dels aliments (i no precisament com a condiment...) en molts aspectes.

Si bé aquesta Revolució augmenta la producció agrícola,
comença a generar una perillosa dependència entre la producció
mundial d'aliments i el petroli, i genera una sèrie de problemàtiques
socials i ambientals derivades de la imposició d'un Model Agrícola
Industrial. És aquest model el que exclourà a la majoria
de camperols pobres dels països en vies de desenvolupament, ja
que es fa necessari un capital inicial important per poder adquirir
la maquinària agrícola i comprar els fertilitzants, pesticides,
etc. Així, els petits agricultors dels països d'Àfrica,
Àsia i Amèrica queden exclosos d'aquesta nova agricultura
que no dóna resposta a la seva realitat. Entretant, als països
rics, la pagesia es modernitza i aposta per aquest Model Agrícola
Industrial, que amb el pas dels anys ha fet reduir el nombre d'explotacions
agràries. Les principals raons d'aquesta exclusió dels
petits camperols del sistema de producció mundial d'aliments
són, entre altres:
- La
necessitat de crèdits financers per fer front a les inversions.
-
La forta dependència de recursos productius cada cop més
cars i de les multinacionals que proporcionen alguns d'aquests recursos.
-
Les subvencions i ajuts de les polítiques agràries als
països del nord, que fa que es venguin els aliments per sota
del preu de producció.
-
El tipus de produccions altament lligades a la competivitat
A
aquesta primera etapa d'industrialització de l'agricultura i
de l'inici de la ramaderia intensiva, li segueix a partir del anys 90,
l'entrada de la Biotecnologia a la producció d'aliments, amb
el seu producte estrella, les llavors modificades genèticament,
els famosos Transgènics.
Amb la irrupció dels transgènics a l'agricultura, algunes
poques empreses transnacionals com Monsanto, Bayer, Singenta i Pioneer-DuPont;
monopolitzen la venta de llavors, d'agroquímics i pesticides,
productes que constitueixen l'anomenat pack tecnològic, imposant
d'aquesta manera als països en vies de desenvolupament una agricultura
per a l'exportació i una agricultura sense agricultors.
Les llavors comercialitzades per aquestes empreses solen ser tècnicament
inviables per la sembra de futures campanyes. O bé perquè
són llavors de varietats híbrides o perquè tenen
inserida la tecnologia terminator. D'aquesta manera, any rera any cal
adquirir el pack tecnològic complert (llavor, fertilitzant, herbicida,
...). Paral·lelament cada cop és menys usual la conservació
de llavors per part de la pagesia, generant així un escenari
agrícola fortament condicionat a les patents imposades per aquestes
empreses.
Enmig
de l'avenç del neoliberalisme dels 90, els aliments també
es converteixen en una mercaderia financera, i comença l'especulació
amb els preus.
Així, ens trobem en un procés en el qual les terres fèrtils
passen de ser productores d'aliments per alimentar a la població
local, a productores de mercaderies d'alt valor per a la exportació,
per abastir els supermercats d'Europa i Estats Units. En els darrers
temps, la irrupció dels agrocombustibles (1) ha accelerat aquest
procés i terres destinades a la producció d'aliments en
països del sud, s'han destinat a cultius per a la fabricació
de combustibles.
En canvi a Europa, els agricultors passen a ser els jardiners del paisatge,
on l'interès productiu perd importància front a la necessitat
de mantenir un entorn net i ordenat. Els ajuts adreçats al sector
agrícola prenen aquesta forma i fomenten una agricultura poc
lligada a la producció.
Entre 1960 i l'actualitat, s'ha triplicat la quantitat de grans ( blat,
arròs, soja, etc.…) produïts al món, mentre
que la població mundial s'ha duplicat. És a dir, en l'actualitat,
la quantitat d'aliments produïts per càpita ha augmentat
un 50%, però malgrat això, la fam al món segueix.
Dels 845 milions de persones amb fam al món, el 80% viuen en
zones rurals, és a dir, són camperoles.
L'any 2008, l'any de la crisi alimentària, la producció
d'aliments ha assolit un nou rècord mundial segons la FAO, l'Organització
de les Nacions Unides per als Aliments i l'Agricultura. Sembla doncs,
que el problema no és la quantitat d'aliments que es produeixen,
sinó qui els produeix, com es produeixen i a qui van destinats
aquests aliments.
(1)
(també mal anomenats biocombustibles, i diem
mal anomenats perquè els productes definits com a bio s'associen
a productes sans i saludables. D'ara endavant es farà referència
a aquests productes com a agrocombustibles)
http://www.edualter.org/material/actualitat/crisi/model.htm