LES TRANSFORMACIONS DEL MÓN RURAL
La informació que tens a continuació: L'actual model de producció d'aliments i la seva relació amb el petroli , et serà necessària per a dur a terme les activitats proposades a la fitxa de treball.

FITXA de TREBALL

TEXT: L'ACTUAL MODEL DE PRODUCCIÓ D'ALIMENTS I LA SEVA RELACIÓ AMB EL PETROLI


La principal característica de l'actual model de producció d'aliments és que l'agricultura ha deixat d'estar en mans de pagesos i agricultors per passar a estar controlada per grans empreses transnacionals. Aquestes, han convertit la producció d'aliments en un procés industrial i han transformat els aliments en mercaderies financeres amb les que especular i enriquir-se desmesuradament.

  1. Com hem arribat a aquesta situació ?


Després de diversos segles sense grans modificacions en l'agricultura i la ramaderia, entre els anys 40 i 60 va començar l'anomenada Revolució Verda, que va transformar definitivament l'agricultura a gran part del món. La Revolució Verda tenia com a objectiu principal augmentar el rendiment de les produccions agrícoles, és a dir, intensificar la producció - produir més quantitat d'aliments en la mateixa superfície. La Revolució Verda significa l'entrada de l'agricultura en el model industrial, i es caracteritza pels següents elements:

  • Introducció de maquinària agrícola a gran escala.
  • Ús de grans quantitats de fertilitzants i pesticides.
  • Ús de llavors millorades de propietat privada.
  • Millora i mecanització dels sistemes de rec.
  • La Revolució Verda significa l'entrada del petroli al món dels aliments (i no precisament com a condiment...) en molts aspectes.

Si bé aquesta Revolució augmenta la producció agrícola, comença a generar una perillosa dependència entre la producció mundial d'aliments i el petroli, i genera una sèrie de problemàtiques socials i ambientals derivades de la imposició d'un Model Agrícola Industrial. És aquest model el que exclourà a la majoria de camperols pobres dels països en vies de desenvolupament, ja que es fa necessari un capital inicial important per poder adquirir la maquinària agrícola i comprar els fertilitzants, pesticides, etc. Així, els petits agricultors dels països d'Àfrica, Àsia i Amèrica queden exclosos d'aquesta nova agricultura que no dóna resposta a la seva realitat. Entretant, als països rics, la pagesia es modernitza i aposta per aquest Model Agrícola Industrial, que amb el pas dels anys ha fet reduir el nombre d'explotacions agràries. Les principals raons d'aquesta exclusió dels petits camperols del sistema de producció mundial d'aliments són, entre altres:

  • La necessitat de crèdits financers per fer front a les inversions.
  • La forta dependència de recursos productius cada cop més cars i de les multinacionals que proporcionen alguns d'aquests recursos.
  • Les subvencions i ajuts de les polítiques agràries als països del nord, que fa que es venguin els aliments per sota del preu de producció.
  • El tipus de produccions altament lligades a la competivitat

A aquesta primera etapa d'industrialització de l'agricultura i de l'inici de la ramaderia intensiva, li segueix a partir del anys 90, l'entrada de la Biotecnologia a la producció d'aliments, amb el seu producte estrella, les llavors modificades genèticament, els famosos Transgènics.

Amb la irrupció dels transgènics a l'agricultura, algunes poques empreses transnacionals com Monsanto, Bayer, Singenta i Pioneer-DuPont; monopolitzen la venta de llavors, d'agroquímics i pesticides, productes que constitueixen l'anomenat pack tecnològic, imposant d'aquesta manera als països en vies de desenvolupament una agricultura per a l'exportació i una agricultura sense agricultors.

Les llavors comercialitzades per aquestes empreses solen ser tècnicament inviables per la sembra de futures campanyes. O bé perquè són llavors de varietats híbrides o perquè tenen inserida la tecnologia terminator. D'aquesta manera, any rera any cal adquirir el pack tecnològic complert (llavor, fertilitzant, herbicida, ...). Paral·lelament cada cop és menys usual la conservació de llavors per part de la pagesia, generant així un escenari agrícola fortament condicionat a les patents imposades per aquestes empreses.

Enmig de l'avenç del neoliberalisme dels 90, els aliments també es converteixen en una mercaderia financera, i comença l'especulació amb els preus.

Així, ens trobem en un procés en el qual les terres fèrtils passen de ser productores d'aliments per alimentar a la població local, a productores de mercaderies d'alt valor per a la exportació, per abastir els supermercats d'Europa i Estats Units. En els darrers temps, la irrupció dels agrocombustibles (1) ha accelerat aquest procés i terres destinades a la producció d'aliments en països del sud, s'han destinat a cultius per a la fabricació de combustibles.

En canvi a Europa, els agricultors passen a ser els jardiners del paisatge, on l'interès productiu perd importància front a la necessitat de mantenir un entorn net i ordenat. Els ajuts adreçats al sector agrícola prenen aquesta forma i fomenten una agricultura poc lligada a la producció.

Entre 1960 i l'actualitat, s'ha triplicat la quantitat de grans ( blat, arròs, soja, etc.…) produïts al món, mentre que la població mundial s'ha duplicat. És a dir, en l'actualitat, la quantitat d'aliments produïts per càpita ha augmentat un 50%, però malgrat això, la fam al món segueix. Dels 845 milions de persones amb fam al món, el 80% viuen en zones rurals, és a dir, són camperoles.

L'any 2008, l'any de la crisi alimentària, la producció d'aliments ha assolit un nou rècord mundial segons la FAO, l'Organització de les Nacions Unides per als Aliments i l'Agricultura. Sembla doncs, que el problema no és la quantitat d'aliments que es produeixen, sinó qui els produeix, com es produeixen i a qui van destinats aquests aliments.

(1) (també mal anomenats biocombustibles, i diem mal anomenats perquè els productes definits com a bio s'associen a productes sans i saludables. D'ara endavant es farà referència a aquests productes com a agrocombustibles)

http://www.edualter.org/material/actualitat/crisi/model.htm

 
L'AGRICULTURA AL MÓN