2. LES CAUSES DE LES COLONITZACIONS
• Entre els segles VIII i VI a.C., nombrosos habitants de les ciutats de Grècia van emigrar a diversos llocs de les costes mediterrànies i del mar Negre.
• Les condicions de pobresa en què vivien, va obligar molts pagesos a abandonar les ciutats d’origen i a instal·lar-se definitivament en altres indrets, on van fundar colònies.
• Els governs de les polis gregues van promoure i van organitzar aquestes migracions perquè eren molt avantatjoses per a les ciutats.

L'EXPANSIÓ GREGA
• Navegant amb embarcacions lleugeres, els grecs van recórrer les costes a la recerca de llocs adequats per establir-s’hi, dels quals poguessin extreure productes i on també poguessin comerciar amb els indígenes.
• Les noves polis (colònies), tot i que eren independents de la ciutat d’origen (metròpoli), hi mantenien lligams comercials i culturals estrets.
• Al Mediterrani, les zones més importants d’assentament van ser: el sud d’Itàlia i Sicília (Magna Grècia), Massalia (Marsella) i Empòrion (Empúries).

ELS GRECS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
• Al segle VII a.C., els grecs també van fundar colònies a la Península Ibèrica: Rhode, Empòrion, Hemeroskopeion i Mainake.
• Els grecs van establir un comerç pròsper amb els pobles indígenes de la zona (tartessis, ibers).
• Els contactes amb els grecs van comportar grans avenços per als pobles peninsulars: difusió de nous conreus, coneixement de tècniques noves, introducció de l’ús de la moneda i de l’escriptura.

http://www.buxaweb.cat/dossiers/grecia.htm#apt.1