Després de la presa militar d’una ciutat, es procedia al repartiment del botí (els objectes de gran valor, or, plata, etc., que eren per als generals, i la resta per als soldats). Els presoners de guerra (militars i civils) eren venuts com esclaus, fet que comportava enormes beneficis per a l’Estat.

Les mines i les terres de les zones conquerides passaven a formar part de l’ager publicus (terres de l’Estat) i eren arrendades a persones privades, per a la seva explotació. En ocasions, es tractava d’enormes extensions de terra i tan sols la gent molt rica podia arrendar-les; el mateix succeïa amb les mines. Així, la majoria de les terres, normalment les més fèrtils, estaven en mans d’un nombre reduït de famílies de grans famílies patrícies. Els latifundis eren treballats per esclaus i es dedicaven al conreu d’uns pocs productes destinats a l’exportació.

Una altra part de la terra estava en mans de petits propietaris, molts dels quals eren antics soldats retirats als quals, en compensació pels serveis prestats, havien rebut terres de l’Estat a les noves províncies de l’Imperi.

Per tot l’Imperi, els romans van fundar vil·les agrícoles, en les quals hi havia, a més de la casa de l’amo (que normalment vivia a la ciutat), els magatzems, els cellers, les premses de gra, d’oli i de vi, els estables i els habitatges dels treballadors, sovint esclaus.

Font: https://cienciessocialsenxarxa.sapiens.cat/2010/07/09/evolucio-de-limperi-roma-leconomia/