Llegeix aquest text:

Al final de l'època medieval i durant el Renaixement els monarques europeus van doblar els esforços per augmentar el seu poder i debilitar el dels senyors feudals, els quals a poc a poc es van anar sometent fins que, finalment, van reconèixer l'autoritat reial.

Les monarquies autoritàries, preocupades de bastir un estat fort, van crear l'exèrcit de la corona, pagat i mantingut pel rei, mentre abolien els exèrcits particulars dels senyors feudals.

Els monarques eren l'autoritat màxima, dictaven lleis, nomenaven els jutges i s'encarregaven de governar i de fer complir les ordenances, és a dir, concentraven sota la seva voluntat al poder legislatiu, el judicial i l'executiu.

L'alta noblesa era la servidora directa de la monarquia i els seus membres eren els que ocupaven els càrrecs en les cases reials, en el Govern i l'Administració de l'Estat i alguns actuaven com a consellers reials. Els nobles de categoria inferior i els fills segons de l'alta noblesa que no havien heretat terres, feien la carrera militar i n'eren els oficials, i altres, ingressaven a l'Església.
 

Font:  http://www.xtec.es/aulanet/viatge/credit3/04/repro34a.htm