INTRODUCCIÓ

     L’art  egipci estava estretament relacionat amb la religió i molt especialment amb la creença de l’existència de vida més enllà de la mort. És per això, que els egipcis van construir tombes per als difunts i temples per als déus.

    D’altra banda, també van representar els faraons tant en pintures com en estàtues colossals, sempre com a demostració del seu poder.

    Les obres d’art es regien per unes normes molt estrictes que van perdurar al llarg de 3.000 anys. Aquestes normes eren:

• La falta de perspectiva. Les figures es representaven sense sentit de profunditat.
• La frontalitat. Els objectes es mostraven sempre de cara. En el cas de les figures humanes, l’ull i les espatlles es dibuixaven de cara, però el rostre, els braços i les cames es pintaven de perfil.
• La idealització. El cos humà es mostrava com hauria de ser, no com era en realitat.
• La immobilitat i la rigidesa. Les figures són estàtiques, pràcticament sense moviment.

    Tot i així, a l’època del faraó Akhenaton, però, l’art egipci va experimentar una gran transformació, ja que el faraó va ser representat d’una forma més humanitzada i, moltes vegades, acompanyat de la seva esposa Nefertiti i les seves filles.